Bona sort viatger
Recordo quan t'acompanyava en els teus primers passos; tenies presa per
fer camí, per arribar lluny.
Jo et sostenia,
t’explicava, t’escoltava, et guiava...
Ara has decidit fer el teu propi
camí lluny de casa.
Molta sort Víctor! Arriba als teus
objectius, llueix el màxim que puguis lluir. Hi a cada acció, a cada experiència,
a cada vincle que facis, i en el teu propi projecte recorda els valors que
t’hem ensenyat. Aquests valors et faran més persona i t’ ajudaran a trobar el
sentit a la teva vida i a tot el que facis.
Des de la distància et seguiré
acompanyant, t’empararé cada matinada amb les meves oracions i t’enviaré el meu
amor en silenci.
I com diu el poema de Kahlil
Gibran que he tornat a llegir:
“ Tus hijos no son tus hijos, son hijos e hijas de la vida.
No vienen de tí, sinó a través de tí y aunque estén contigo
no te pertenecen...”
Bon viatge i molta sort, t'estima
La teva mare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario